Extinció mitjançant gas o amb aerosols condensats?

Les extincions mitjançant gas han estat les més utilitzades fins al moment, per protegir tot tipus d'equipaments, com quadres elèctrics, motors, sales de servidors, etc. Els més utilitzats són el CO2, FM-200 i el FE-13. L'avantatge d'aquests dos últims, és que no deixaven residus, després de l'extinció i no eren tan nocius com el CO2, per a les persones. Però aquests últims anys han aparegut impostos que agreugen l'aplicació de certs gasos que provoquen l'anomenat "efecte hivernacle". Per aquest motiu es van començar a substituir o bé pel gas CO2, el més econòmic, i els gasos inerts.

El problema de les extincions mitjançant gas, és que les seves ampolles ocupen molt d'espai, i el client final sempre ha de tenir previst un espai, fora de la zona a protegir, per a la seva col·locació. A més d'això, la canonada i accessoris empleats han de garantir la seva correcta distribució i suportar l'alta pressió de descàrrega.

I ara vénen els aerosols condensats, un tipus d'extinció, en gran part desconeguda, però que ofereix clares avantatges respecte a les extincions de gas. L'únic problema, però no menys important, és que deixen una mica de residu, que, tot i no causar danys directes, és important que després d'una extinció, es netegi bé totes les zones susceptibles a corrosió o circuits electrònics, ja que, en funció de la zona, la pols generada pot atrapar la humitat de l'ambient, i causar certs danys.

Hi ha diversos tipus d'aerosols, els que redueixen l'oxigen per gas inert, els que refreden físicament el foc i els que actuen químicament retirant els radicals lliures reactius. Aquests últims són els que ens interessen més.

Els aerosols condensats, NO són ​​equips pressuritzats. La càrrega utilitzada per a l'extinció, ve inclosa en cada "difusor", i les seves dimensions depenen de la quantitat d'aerosol que contenen. Lògicament, com més volum volem protegir, més quantitat d'aerosol serà necessari. Però si disposem de poc espai, per a col·locar els aerosols, sempre podem optar per instal·lar més equips petits fins a arribar a la quantitat necessària. Els aerosols poden protegir tot tipus de focs A, B, C, F i fins hi ha certs aerosols per al D (metàl·lics).

Per al càlcul dels aerosols, es requereix bàsicament: el volum, la densitat de disseny i les obertures o ventilació.

m = ρ ∙ V

m        Quantitat de massa d'aerosol (g)

ρ         Densitat de l'aplicació (g / m3)

V         Volum a protegir m3

La densitat de disseny la dóna el mateix fabricant. En cas d'haver obertures o ventilació, si aquestes no poden ser tancades o parades, s'ha d'aplicar un coeficient de seguretat, que garanteixi una supressió correcta.

L'activació de l'aerosol, es pot realitzar elèctricament, amb una centraleta d'extinció amb una detecció d'incendis, o bé de forma directa mitjançant fusible tèrmic, ja sigui cable tèrmic o ampolla fusible.

A més d'aquests mètodes, el mateix aerosol actua de forma autònoma quan aconsegueix una temperatura de 300ºC.

Pel que fa al manteniment, s'haurà de realitzar segons el R.D.

513/2017 les revisions trimestrals i anuals, comprovant solament que la part elèctrica funcioni correctament. Els equips tenen una vida útil, que depèn del fabricant i del lloc on estiguin instal·lats. Però la seva vida útil sol estar entre els 15-25 anys. El que li dóna un clar avantatge respecte als gasos, que cada 10 anys han de realitzar un retimbrat de les ampolles.