Els ruixadors són un sistema automàtic d’extinció amb aigua, molt utilitzat per apagar o controlar els incendis i evitar que es propaguin.

Tots els ruixadors van governats per un punt de control, que és una vàlvula de clapeta que deixa passar l’aigua, quan hi ha una diferència de pressió. També s’instal·la un gong, que sona quan circula l’aigua i els circuits on s’instal·len els pressòstats, per emetre senyals externes, per exemple, a la central d’incendis.

Hi ha 2 tipus de sistemes:

• Sistema humit: Són els més utilitzats i funcionen amb ruixadors d’ampolla o fusible. Quan el ruixador arriba a la temperatura de consigna, es dispara deixant anar l’aigua.
• Sistema de preacció: podem diferenciar entre els secs i de diluvi.
  • Els sistemes secs, mantenen la xarxa a pressió mitjançant aire comprimit.
  • Els sistemes de diluvi, no hi ha pressió a la xarxa. El punt de control és el que conté l’aire comprimit i es poden accionar de forma manual o automàtica, a través d’una detecció d’incendis, que pot consistir en detectors o bé en una segona xarxa amb aire comprimit i ruixadors d’ampolla o fusible. Els ruixadors utilitzats per aquestes extincions seran de tipus oberts.  

Existeixen varies tipologies de ruixadors, en funció de les necessitats: Ruixador convencional, muntant, penjant, ocult, de paret, etc.

Els ruixadors d’ampolla o fusible podran ser de resposta normal, utilitzats normalment per riscs lleus o ordinaris i de resposta ràpida, utilitzats per riscs d’emmagatzematge.

Els ruixadors poden extingir amb aigua o aigua-espuma. En el cas de xarxes exteriors o en càmeres frigorífiques, on hi ha el perill de congelació, es pot utilitzar el sistema sec o bé aigua amb anticongelant.

La normativa d’aplicació dels ruixadors pot ser:

• UNE 12845
• NFPA 13
• NFPA 16
• CEPREVEN R.T.1-ROC
• FM 2-0